Per tal de contenir les despeses de producció, és una bona norma evitar d’adoptar camps de toleràncies més estrets del que sigui necessari per l’utilització funcional real de la peça.
Particularment no s’han d’adoptar indicacions generalitzades d’utilització de camps estrets i fixes per totes les cotes d’un dibuix; eventualment s’indica el grau de precisió o de qualitat de tolerància i es refereix a les cotes a les quals s’aplica.
Resumint, el millor camp de tolerància que es pot aconseguir en peces de microfusió és de ±0,7 de la mida nominal, amb un mínim de ±0,10% mm per les cotes inferiors a 15 mm.
A la taula que adjuntem al costat s’indiquen les toleràncies lineals en funció dels graus de precisió demanats. Tenir en compte que s’adopten els graus següents:
- Grau de precisió D1: Per totes les cotes lliures on no es necessita cap indicació de tolerància.
- Grau de precisió D2: Per totes les cotes funcionals de la peça on es necessita una tolerància definida.
- Grau de precisió D3: Per totes les cotes que demanen toleràncies més estretes, s’aplica només en casos particulars i només val per cotes individuals escollides en base a acords amb el client.
 |
Veure la taula de les toleràncies dimensionals. |
|---|
